La foto més repetida últimament va començar per la il·lusió de veure l’aliança a la mà i des del primer moment, encara a Namíbia.
Com l’anell era massa gran pel dit de la Laura, i tampoc és que el volgués perdre entre deserts i safaris, només es podia posar l’anell quan estàvem a l’hotel i sortíem a sopar. Estava tan emocionada que no podia parar de mirar-lo i fer-li fotos.
Quan vam aterrar a Vila-seca, el primer que vam fer va ser portar l’anell a ajustar la mida. Això va provocar uns deu dies de patiment i disgusts, però l’1 de setembre l’anell tornava a lluir a la mà de la Laura. Seguint la tradició de Namíbia vam seguir immortalitzant moments quotidians amb l’anell, i a poc a poc, sense voler-ho, es va convertir en una manera de tenir un diari de la nostra vida.
Si estàs llegint això, pot ser que siguis una víctima del moment “he de fer una foto!”, o encara no hagi passat. Sigui com sigui, pots seguir les nostres aventures a @theweddding
Representació gràfica de qualsevol nena nascuda als 90 💘
Somos!!